En aquest itinerari hi trobareu algunes de les fonts més emblemàtiques d'Aiguafreda. Segons l’estudi (2018) d’Òscar Farrerons i Adrià Corella, Aiguafreda compta amb una trentena de fonts de les quals n’hi ha 21 d’identificades. Les podeu trobar en el següent enllaç, conjuntament amb les de Tagamanent: https://upcommons.upc.edu/handle/2117/124945.
L’itinerari fa un recorregut per algunes de les més conegudes, mostra de la importància que havien tingut fa uns anys en el nostre poble. Aquest recorregut es va traçar per primer cop l’any 2006.
Podem arribar-hi pel propi camí de la font, que agafem cap al nord, poc després d'entrar al camí de l'Aragall, vora el cementiri. Situada al caire de l'espadat deixat per la pedrera, una bona alzina ens mostra el seu emplaçament.
Aigua molt fresca a l'estiu i calenta a l'hivern que raja amb un doll abundantíssim. En èpoques de secada continua sortint amb la mateixa intensitat al costat d'una pica de pedra baixa que servia per abeurar-hi el bestiar de Cruïlles.
Coneguda amb aquesta denominació per la frescor de la seva aigua. L’abundant presència de calç en suspensió sovint obtura els conductes i pot presentar un doll escanyat, tot i que en determinats moments pot ser abundosa. Bellíssim racó, lloc ombrívol amb acàcies i alzines.
Situada a la dreta abans de l'entrada a l'església es va refer amb motiu dels 1.100 anys d'Aiguafreda de Dalt. Antigament era una font de dos brocs a diferent nivell, on un alimentava l'altre en el pla d'entrada a l'església on s'hi fan els aplecs.
Queda al costat de la Riera de Martinet i en el punt on comença la carretera que va cap a Aiguafreda de Dalt. Hi ha una ceràmica amb una estrofa del poema de J.Asmarats dedicat a les fonts d’Aiguafreda (1927) que diu:
"La parella enamorada / que els plau anar acostats / per a ell la font més preuada / és la Font dels Enamorats".
Situada al costat dret del Torrent de la Llobeta. L'aigua rajava d'un gros cap de lleó que avui encara es pot endevinar enmig de la molsa malgrat que es va trencar la ceràmica. També era anomenada la Font del Xato, sembla ser perquè l'animal representat tenia el morro pla. La seva imatge va ser tan popular, que fins i tot serví per al paper moneda d'Aiguafreda, imprès durant la República.
Situada al costat de llevant de la Carretera de Ribes, davant del final del Carrer Major en un indret amb taules de pedra de roda de molí i amb quatre plataners que hi fan ombra i on antigament hi havia l'edifici anomenat "Portazgo", conegut popularment com el Pontasco.
Font pública situada a la cara nord de la Plaça Major. Antigament calia bombejar l’aigua amb un volant, posteriorment amb un motor i actualment és una font connectada a xarxa amb polsador. Porta la data ‘1871’ esculpida a l’ornament superior de pedra.