Finalitza la restauració de la coberta d’Aiguafreda de Dalt

Després del comunidor, la masoveria, el jaciment arqueològic i l’entorn natural del conjunt monumental, entre finals de l’any passat i principis d’aquest ha finalitzat la restauració de la coberta de l’església de Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt. Es tracta de la primera fase de la rehabilitació de l’edifici.

Els treballs han consistit en la substitució de l’encavallada de fusta que sostenia la coberta del segle XVII, coberta que va amagar la romànica (any 1105) i que havia quedat molt afectada per un trencament subterrani del massís de travertí sobre el qual s’alça el conjunt monumental. S’han substituït cavalls, corretges i rastrells de fusta i teules, tot aprofitant els elements antics en bon estat, tant del cos de l’església com del campanar del segle XV. L’encavallada compleix la normativa actual quant a seguretat estructural, resistència a plagues i seguretat en cas d’incendi. El sistema constructiu ha respectat el tradicional de llata per canal amb funció de protegir l’espai de les pluges. A més, s’ha dotat l’edifici d’un parallamps i d’un sistema de recollida d’aigua de pluja amb canals i baixants connectats a la xarxa d’evacuació d’aigües.

El mal estat de conservació de la coberta, que amenaçava col·lapse, ha obligat a prioritzar aquesta actuació. La restauració final del conjunt continuarà amb l’última fase (l’interior de l’església) tan bon punt es disposi de finançament. En paral·lel han continuat els treballs arqueològics a l’interior de l’església que també han de generar coneixement sobre l’edifici, tant per als projectes tècnics de rehabilitació com per a la museïtzació del conjunt. Com a nota d’interès, durant les setmanes que l’església no ha tingut coberta, s’ha pogut veure l’església romànica del segle XII encapsulada entre els murs construïts al segle XVII per evitar el col·lapse de l’edifici. Una fugaç mirada al passat que ja no tornarem a tenir en molts anys.