La recent publicació per part de la Societat Catalana de Geografia de la part catalana del “Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, vivendas, albergues, etc. de las cuarenta y nueve provincias de España” elaborat l’any 1860, ha permès descobrir quina era la composició dels municipis ara fa una mica més de 150 anys. Aquest nomenclàtor és el compendi municipal més complet dels existents fins aquell moment.
En el cas d’Aiguafreda, que comptava segons aquell cens amb 627 habitants, sorprèn descobrir detalls com que el veïnat d’Avencó tenia només 6 cases o que moltes de les masies escampades pel terme –avui munts de runa com el Saüc, el Saní, Cal Cabrer, la Casa Nova de Can Serra o Can Bauma– encara eren habitades; també que al nucli d’Aiguafreda hi havia 106 edificis (dels que 71 eren cases de dos pisos i 29 de tres) o que Aiguafreda de Dalt encara hi constava com La Rectoría de Ayguafreda.
En relació als pobles veïns, també hi ha dades d’interès com que Sant Martí de Centelles o Figaró comptaven amb més habitants que Aiguafreda o que l’evolució de la població ha estat molt desigual des de llavors (vegeu el quadre adjunt).